Cap a la vaga del 17N

Estem davant d’un canvi de model, un canvi estructural aprofitant el moment de xoc que viu la nostre societat. El camí que ens proposen els grups oligàrquics europeus, els governs nacionals i autonòmics s’imposa com a inevitable, beneficiós per la societat d’avui i sobretot de la que vindrà. Tot això és falç i li hem de donar una resposta.

Amb la crisis econòmica les mesures en retallades de drets socials està essent escandalós. Els nostres rectorats miren amb una passivitat preocupant els fets i accedeixen a ser els titelles d’aquest teatre macabre. L’augment de les taxes suposen una barrera a l’accés dels estudiants incrementant així la distancia entre les elits intel·lectuals i la societat en el seu conjunt. És una mesura perversa davant la qual no ens podem quedar callats. Els retalls pressupostaris els han patit els més febles com el professorat associat (amb una reducció del 44% del sou aquest últim any), el PAS (5 treballadors han estat acomiadats), i els estudiants (els quals ens trobem en aules amb el doble d’alumnes i amb més problemes administratius que mai).  És important posar èmfasi que no són mesures temporals per tapar els forats de la crisi del dèficit, sinó un canvi estructural de la universitat pública.

Amb el xoc, no només estan aprofitant per implantar mesures absolutament abusives en contra de les franges de renda més baixes de la nostre societat sinó que estan fent una reconfiguració dels òrgans de presa de decisions de la pròpia institució universitària recolzant-se amb aquestes mesures. Aquestes reformes, que estan a l’ordre del dia dels Claustres de la UPC i de la UB, són la reforma que acabarà amb la feble democràcia interna de la universitat pública actual per instaurar un model de gestió jeràrquic imitant les més abominables i tiràniques organitzacions empresarials actuals. El poder econòmic i executiu despòtic (Consell Social i Consell de Govern) s’uniran en un sol òrgan eliminant les competències d’un Claustre (actualment deficitari i desposseït de competències) espai on els treballadors i estudiants i tenien alguna cosa a dir.

Estem en un procés on no ens estan donant veu ni vot. Ens trobem enfront d’uns rectorats hermètics a deixar participar als estudiants i als treballadors en la presa de decisions. I totes aquestes mesures estan repercutint negativament a la nostre formació com a estudiants. A més a més de les males condicions, com la massificació de les aules, estan avalant un greuge al coneixement objectiu, element que hauria de ser bandera de les nostres universitats. Als de dalt només els importa el prestigi, i no entenen que a més de suposar un bacteri per a les persones i els estudiants, suposa un atac al model de societat igualitària i lliure que tots processem.

Per a tot això tindran arguments erronis que no hem de permetre que ens inundin:

1)      La universitat ha d’estar al servei de les persones i per tant no pot estar als interessos de les corporacions. Per això, l’únic finançament que pot rebre la universitat ha de ser públic.

2)      La única manera de que hi hagi un equilibri a la institució és a través del control democràtic. Per tant reivindiquem el nostre dret a decidir, i tenir la capacitat efectiva per fer-ho als òrgans de govern de la universitat.

3)      Reclamem una docència que abraci el coneixement objectiu i crític, i no aquell justificador de lo existent.

RECUPERA EL TEU VALOR, RECUPERA EL TEU FUTUR!